ESTUDI D’IMPACTE ECONÒMIC
CLARA MANN
Clara Mann construeix una cançó d’autor de gran càrrega emocional, marcada per una escriptura delicada i profundament evocadora. Al seu àlbum de debut, Rift, transita pels espais intermedis entre la llum i la foscor, el creixement i el penediment, la pèrdua i la reconstrucció. Influïda per figures com Jacques Brel, Edith Piaf, Judee Sill o Tom Waits, Mann defensa una manera d’escriure cançons plena de cura, intensitat i esperança. Una proposta íntima que troba bellesa fins i tot en les esquerdes.
Prèvia pel concert de CLARA MANN o instruccions per tornar a ser la teva jo de catorze anys (que és molt millor del que ets ara i del que mai arribaràs a ser):
Pots començar el dia esmorzant un cafè sol (com has vist a Tumblr), que et semblarà fastigós perquè encara no has desenvolupat la tolerància al gust amarg. Després, fes gargots en una llibreta mentre escoltes Bob Dylan i Édith Piaf. Pensa en èpoques passades que no has viscut, però que d’alguna manera enyores. Escriu una carta a la teva jo del futur. Talla’t el serrell amb les tisores de la cuina només per donar-li un disgust a la teva mare. Adona’t que pots ser superficial i fastigosament obscura a la vegada: els contraris poden ser veritat alhora perquè el món permet la complexitat, i tu en formes part. Aferra’t a aquesta revelació. Un dia, quan tinguis gairebé trenta anys, el noi amb qui t’estàs enrotllant te l’explicarà com si fos física quàntica. Gràcies a tots aquests passos, aconseguiràs fer un treball de regressió psicològica fins a la teva versió adolescent: la més afectada, introspectiva i radicalment insuportable. I sentiràs més forta l’abraçada del folk contemporani i minimalista de la britànica CLARA MANN.
Rita Roig
Periodista cultural