L’any 2023, la meva amiga Sílvia va anar a un festival. Jo ja estava familiaritzada amb la moguda de QUERALT LAHOZ des del 2021, quan em va demanar que li dissenyés quatre coses per al seu marxandatge i el seu vestuari de gira, i també per ser una altra persona de Catalunya que ha de lluitar cada dia a l’àrea metropolitana de Barcelona per fer entendre als funcionaris que, efectivament, “Queralt” és un nom i no un cognom.

La cosa és que, l’endemà del festival, vaig seure amb la Sílvia per beure’ns quaranta birres i, quan li vaig preguntar què havia vist d’interessant, es va parar el temps i va dir: “Vaig tenir una epifania al concert de QUERALT LAHOZ. No sé què em va passar, és el millor que he vist a la meva vida”. Estava profundament obsessionada amb una llum blanca al mig d’un escenari. No parava de dir: “És que, de cop, jo estava allà al mig i va aparèixer ella i una llum blanca”. El to era una mica el mateix que quan una persona que ha estat abduïda per alienígenes t’explica la seva història i tu, sense voler ser una insensible, fas una mica el paper i li preguntes coses que es mouen pel llindar entre la curiositat i la burla. Jo em vaig quedar amb això, i és el que us explico. Perquè el que us diria en aquest text que m’han encarregat és que a la QUERALT se l’ha de tenir a les llistes perquè, a part de ser un prodigi musical, té els ovaris molt ben col·locats. Però encara és més important que feu cas a la Sílvia: “A QUERALT LAHOZ se l’ha d’escoltar perquè jo, un dia, al seu davant, vaig tocar el cel”.

I, com quan una persona t’explica que la va encegar una llum blanca al mig d’un bosc boirós, tu davant seu pots encardar-te’n, però no em negareu que, després d’una conversa així, no heu arribat mai a casa i el primer que heu fet, més per la curiositat que per la burla, ha estat teclejar “QUERALT LAHOZ” a Spotify per sentir durant uns segons el mateix que va sentir la Sílvia.

Queralt Guinart ‘Kerrature’

Il·lustradora, dissenyadora i comunicadora