Profundament influenciada pel minimalisme de Ryuichi Sakamoto, la visceralitat de Fiona Apple, la capacitat innovadora de Joana Gama i l’estructura hipnòtica de Philip Glass, Surma proposa un espectacle sensorial on el silenci, el so i l’emoció conviuen en un equilibri poc habitual. Aquest nou concert és molt més que una reinterpretació: és una reescriptura emocional de la seva discografia, una proposta estètica que convida el públic a escoltar i sentir amb una profunditat diferent.


L’ésser humà està obsessionat amb el buit, a reomplir-lo, a fer-lo seu, a colonitzar-lo. Succeeix de manera similar amb el silenci. La seva infinitud és una idea que no podem suportar; ens sentim predestinats a dominar-lo a causa d’una pulsió que ignora completament que el buit i el silenci ja són formes organitzades, que no necessiten que se’ls imposi un ordre. La portuguesa SURMA entén aquesta llei pròpia del no-res i la seva fragilitat i, caminant de puntetes al voltant d’aquest buit, construeix les seves melodies a través de loops sonors, textures inesperades i la delicadesa d’un dialecte propi.
Carmen Salas
arquitecta