ESTUDI D’IMPACTE ECONÒMIC
HIST OG
Hist og és un trio Islandès format el 2017. El grup fusiona jazz, electrònica i improvisació en un llenguatge únic, a travès de la combinació de trompeta, electrònica, guitarra, baix, sintetitzadors, bateria i percussions. Els seus tres àlbums, days of tundra (2019), hits of (2020) i holy ghost of (2023), els han valgut per aconseguir sis nominacions als Premis de la Música Islandesa i per entrar a la llista Kraumur els anys 2019 i 2020. Els seus membres han col·laborat amb artistes i grups com múm, Sigur Rós, Amiina, ADHD i Skúli Sverrisson, entre altres.
Hi ha grups que intenten barrejar jazz i electrònica. I després hi ha HIST OG, que sembla que hagin oblidat on acaba una cosa i on comença l’altra. En escoltar-los, tens la sensació que algú ha deixat una finestra oberta entre dues habitacions. En una hi ha tres músics improvisant. A l’altra, unes màquines processen records, llums artificials i paisatges que encara no existeixen. L’aire circula lliurement entre totes dues. Des del 2017, el trio format per Eiríkur Orri Ólafsson, Róberta Andersen i Magnús Trygvason Eliassen ha anat construint un univers propi, una mena de ciència-ficció íntima feta amb trompeta, guitarres, sintetitzadors, percussions i una confiança absoluta en la idea que perdre’s també és una manera d’arribar a algun lloc.
Com que venen d’Islàndia, seria temptador parlar de glaceres, boires i volcans. Però la música d’HIST OG sembla il·luminada per una altra mena de llum: la dels neons que encara brillen quan la ciutat ja dorm. Hi ha alguna cosa nocturna en la seva manera de tocar; alguna cosa contemplativa però inquieta. Com caminar sense destí fix sabent que el recorregut serà més interessant que l’arribada. Els seus discos autoeditats –Days of Tundra (2019), Hits of (2022) i Holy Ghost of (2024)— no funcionen com una col·lecció de peces, sinó com portes d’entrada a un mateix paisatge canviant. Un lloc on la improvisació conviu amb l’electrònica, on el jazz deixa de ser un gènere per convertir-se en una actitud i on les melodies apareixen i desapareixen com si no volguessin ser atrapades.
Potser això explica per què costa descriure HIST OG amb precisió. Són una banda, sí. Però també semblen un procés. Una conversa permanent entre tres músics que han passat anys tocant amb alguns dels noms més importants de l’escena islandesa i que han decidit reservar-se un espai per explorar allò que passa quan ningú no els demana que arribin a una conclusió. Hi ha grups que ofereixen respostes. Els HIST OG prefereixen formular preguntes. I, afortunadament, encara no tenen pressa per respondre-les.
Èlia Blasco
Saxofonista i musicòloga