Nacho Vegas continua sent una de les veus més singulars i respectades de la cançó popular en castellà. A punt de celebrar 25 anys de trajectòria, l’artista asturià presenta Vidas semipreciosas (2026), el seu novè àlbum d’estudi, on torna a unir allò íntim i allò col·lectiu, la poesia i la mirada política. Amb una escriptura precisa i una banda especialment sòlida, Vegas busca la bellesa en la imperfecció, en les ferides i en tot allò que és comú. Un nou capítol d’una obra que continua mirant el món amb lucidesa i emoció.
.png)
![]()
Vaig ser un fan passat de voltes de NACHO VEGAS. Analitzava la seva obra com si fos l’evangeli. Eren els meus anys d’universitat, i els primers discos d’aquell noi foscot de Gijón, plens de paisatges ventosos i de mars glaçats, van despertar-me alguna cosa profunda. M’impressionaven les seves cançons riu, l’expressivitat del llenguatge i la convivència de tons —de l’estripada de jove dramàtic a la ironia autoconscient… Anys després, ens vam conèixer i, ja en el rol de cantant de Manel, vaig dissimular la fascinació. Li deia que l’havia escoltat una mica i tal… Però encara reconec la seva ombra, amagada sota capes de vergonya, en les primeres cançons que vaig escriure. Amb el temps, esclar, s’ha consolidat com un dels cantautors en castellà (i asturià) més rellevants i influents del segle actual.
Guillem Gisbert
Músic