Hi ha moltes maneres de curar el mal d’amors. Per una banda, tens l’opció d’imitar una pel·lícula postadolescent americana i tancar-te a casa feta un nyap. Atipar-te d’una quantitat inhumana de gelat, plorar desconsoladament mentre que xafardeges compulsivament les xarxes socials de la nova, l’altre i l’ex, i passar tants dies amb el cabell brut com cops et va dir que només era una amiga. Però també hi ha l’opció de despendre’s de l’arquetip victimista, al qual ens han fet recaure una i altra vegada, i dir fins aquí.

La faldilla ben curta, la cua ben alta i un maquillatge que ni fet by Mario. Obres la teva plataforma d'streaming de confiança (a ser possible la que pagui de manera més justa als artistes) i prems el play. “Baddies conmigo lo superan”… els baixos ressonen a funk carioca amb influències de rap francès i esperit colombià. Les vibracions d’una gran nit t’abracen i, com si fos màgia, la veu de LA VALENTINA et guia fins a un club fosc i extasiant, on de tant rebotar, el cul acaba al clatell i les agrors del cor s’acaben suant.

De Colòmbia a París i després al món, la proposta de la valentina es troba en la cruïlla entre l'herència llatina i el context francès. Hi trobem des de moments drill sortits del cor del rap francès fins a enèrgics salts rítmics del funk carioca, passant pel dembow i el reggaeton més fosc i amb produccions electròniques que ho barregen tot en un pla de pop urbà assequible per aquells que no tinguin por a les festes més dures. Endinsar-se en les seves cançons és com creuar les portes d’un club brutaliste on a dins tot és electricitat, desig, suor i actitud roent. 

I quan hi ets, no és només una ajuda per refer-se d’un desengany amorós, sinó que és la reafirmació d’una mateixa. És l’explosió d’una seguretat desbordant, que potser encara no tens, però pots fingir a ritme de percussió. I mentre et tornes a trobar a tu mateixa, la veus a ella, veus LA VALENTINA. Una artista que crea espais sense embuts ni prejudicis, on l'agressivitat és una arma d’expansió per acceptar-se, celebrar les seves arrels colombianes i la seva criança francesa. Punyent i honesta, fa que tot resulti familiar i únic a la vegada, pels qui estan disposats a quedar-se fins altes hores de la nit cremant i trencant pista allà on sona “Fanática sensual”, de Plan B.
 

Eva Sebastián

Periodista cultural