Sara Zozaya arriba en el moment més dolç i rellevant de la seva carrera per presentar attä (Aloud Music, 2025). Publicat a finals de l’any passat, aquest treball és un viatge sonor que transita de manera instantània entre la llum i la foscor, l’escalfor i la boira. amb el suport de referents internacionals com Penelope Trappes i amb el bagatge d’haver passat per festivals de prestigi com l’ArcTanGent (Gran Bretanya), el Bilbao BBK Live o el Sharpe (Eslovàquia), la gira europea de la compositora confirma que es tracta d’una de les propostes atmosfèriques més sòlides, madures i exportables del panorama actual.
Ke Lepo és el projecte artístic en solitari d’Alejo Orbegozo. Amb aquest projecte mostra la seva maduresa artística i redefineix la seva trajectòria musical. Després d’un ampli recorregut per diverses disciplines, el músic i compositor de Zestoa canalitza la seva mirada personal en una electrònica d’avantguarda, rica en matisos i lliure de lligams estilístics. El seu àlbum de debut, IZPI (Forbidden Colours, 2023), va marcar l’inici d’una proposta honesta i personal que no ha deixat d’evolucionar des d’aleshores. Ara, el projecte s’obre a nous horitzons i es continua expandint a un univers en constant transformació, mentre prepara el seu proper àlbum conjuntament amb Dabadaba Records.


La SARA és increïble! I el que em sembla més increïble d’ella és que, des que la conec, no ha parat. El 2017, la seva productora ens va organitzar als de Cala Vento un concert en una cripta de Donosti. Allà ens vam conèixer i vaig descobrir Nerabe, el primer (crec) grup de la SARA.
Des de llavors, he estat pendent del que ha anat fent, i no ha parat de donar-me alegries: el seu projecte en solitari (Sara Zozaya), la col·laboració amb Viva Belgrado, el projecte secret que no tothom sap que té, i —ara me n’assabento— també està tramant alguna cosa amb KE LEPO, una mena de Fred Again del País Basc, per algú com jo que no en té ni idea d’electrònica.
Tota aquesta persistència i la versatilitat artística de la SARA em demostra que li flipa la música i que no pararà de fer-ne —sigui com sigui—, i això m’emociona i em fa creure que encara queda gent que estima les carreres artístiques de llarga durada per sobre del contingut tendenciós i efímer a què ens estem acostumant.
La SARA i en KE LEPO van treballar conjuntament en la producció de l’últim treball de la cantant i han creat un bolo conjunt en el qual barrejaran dos estils força oposats per fer-vos plorar i ballar a parts iguals. Porteu Kleenex i bambes còmodes, que mai se sap.
Joan Delgado
Músic de Cala Vento