ESTUDI D’IMPACTE ECONÒMIC
MARÍA MARÍN
María Marín, guitarrista, cantaora i compositora, és una de les veus més singulars del flamenc actual. La sevillana destaca per combinar el domini del toc i el cant des d’una mirada profundament personal. Amb Las Tres Marías, actualitza la tradició flamenca incorporant influències clàssiques i contemporànies, creant un univers artístic propi on conviuen arrel, innovació i avantguarda.
Imagineu-vos que entreu en una sala petita, amb les cadires una mica massa juntes, i algú comença a tocar la guitarra a poc a poc. MARÍA MARÍN canta i de cop tot es fa una mica més antic. Sents una veu que et recorda una casa on, en realitat, no has viscut mai, i s’obre una porta que feia anys que estava tancada.
Lluny de fer una actualització moderna de la tradició —això ja ho podem jubilar—, té una manera molt personal d’acostar-nos-hi. Deixa que les cançons avancin, que respirin, que diguin el que hagin de dir. Al darrer àlbum, Las tres Marías (Plan B Records, 2026), aquesta manera de fer queda molt clara: veu i guitarra, sense gaire més artifici. Hi apareixen la cançó d’autor, Lorca, Tom Waits i un “Ave María” xiulat en honor al seu pare. Però el més important no és la llista de referències, sinó com les fa conviure: sense ensenyar-les com qui obre una vitrina, sinó deixant que passin per la seva veu i per les seves mans.
Paula Lombardi
Editora de la revista Ventall