Irene Reig és una de les saxofonistes més destacades del jazz actual, amb un llenguatge propi i una gran versatilitat com a compositora i multiinstrumentista. Lidera el seu quartet amb Xavi Torres, Pau Sala i Andreu Pitarch, una formació de gran complicitat i energia. El seu nou disc, Ànima, inclou la suite Suite Ànima i fusiona jazz amb música clàssica amb influències del contrapunt i el folklore. El resultat és un viatge sonor intens i expressiu, on la improvisació i la connexió entre músics defineixen un so profund i personal.

El filòsof alemany Theodor W. Adorno va definir el jazz com la “falsa liquidació de l’art”. Però això és tot l’oposat a l’IRENE REIG QUARTET, que és el jazz fet, no només art, sinó també una música plaent amb la qual passar l’estona amb els amics. Després de voltar per Amsterdam i Filadèlfia, REIG torna a casa amb un saxo de 1963 i un jazz fresc i melòdic. “Però és que jo el jazz no l’entenc”, de vegades se sent a dir a algú. Però potser no es tracta d’entendre res, com en una pel·lícula de David Lynch, on allò important és què et fa sentir i on et porta. Potser les millors coses en aquesta vida no han de ser enteses. Potser avui Adorno l’aniria a veure al Mercat de Música Viva de Vic.
Adrià Porta
Filòsof