Lluki Valverde fusiona rumba, rock i cançó d'autor per donar vida als personatges, les anècdotes i les emocions de les històries dels finals de nit barcelonins. Acompanyat d’una banda carregada d’energia i amb una veu pròpia inconfusible, presentarà en primicia les cançons d’un nou treball que confirma el seu talent com a narrador excepcional de la vida nocturna. El seu darrer treball va ser Les almendritas publicat el febrer del 2025, un senzill que conté dues cançons L’almendrita i La nit del Vampir.
Una coproducció del MMVV amb Primavera Labels.
.png)

Lluc Valverde: veu, guitarra i saxo
Gabriel Bosch: guitarra
Lídia Facerías: teclat
Joel Sánchez: bateria
Martí Escobedo. guitarra espanyola
TBC: baix
Mentre penso aquestes línies, estem tornant cap a Barcelona amb tren. Anem parlant de la nostra pròxima obra de teatre, que estem acabant d'escriure i que podreu veure a partir del mes de març a la Sala Beckett de Barcelona. No li he confessat que m'han encarregat aquesta sinopsi, així que serà una sorpresa.
No cal gaire estona, des de que sortim de Figueres, perquè la nena de la UdG, la família d'alemanys quan acapara el compartiment de 4 i la resta del vagó captin la presència del meu company de trajecte. I no és per la bossa de ganxitos que devora amb la boca oberta... Agafa aquest tren de mitjana distància amb origen Figueres i destinació a l'Èxit Lluc Valverde i Ros: fill de l'Anna i el Carles, natural d'Espolla. El més petit de tres germans Karamazov. Nen prodigi i adult prodigiós, millor amic dels que volen ser feliços i rival amarg dels que es prenen massa seriosament. Hedonista, feliç, sibarita de ganxitos i fuet i sommelier de Red Bull amb vodka. Pròfug de la justícia francesa i del Comitè Olímpic Internacional, el centre de totes les mirades i la fletxa de tots els cors, el millor amic de les noies més atrevides i dels nois més guapos. Vegetarià de primer plat, el primer a la llista de convidats a totes les festes, que mai arriba quan se l'espera però que tothom espera que arribi.
Músic, actor, dramaturg, mecànic de bicicletes, clarinetista de conservatori i saxofonista d'envelat. Ahir diva de cabaret, avui solista de La Ludwig Band i demà rumbero d'Hostafrancs. Va ser el meu company de pis durant els 4 anys més borrosos de la meva joventut; va ser la meva felicitat i el terror de tota l'escala. Estudiava trompeta a l'hora de la migdiada i avui arriba a Vic a presentar-vos el seu primer disc. Us n'agradarà la música, el bon rotllo i l'electricitat, però que us agradin, sobretot, les lletres. Perquè, més enllà de tot el que he dit, el Lluc és un poeta.
Quan llegeixi (si mai les llegeix) aquestes línies, me les agrairà com el bon amic que és, però pensarà que ell les hauria escrit millor. I tindrà raó.Bon viatge, Lluki Valverde.
Quim Carandell
Músic de la Ludwig Band