KILIKI va d’un costat a l’altre. De vegades pot semblar que les seves cançons són iròniques (tant la música com les lletres) i de vegades pot semblar que li va la vida en el que fa. Segurament perquè ambdues coses poden ser veritat i poden ser compatibles. Si la paraula generacional encara vol dir alguna cosa, KILIKI és un artista que representa perfectament la seva generació: no és moralista, però tampoc no és amoral. D’aquí neix la seva honestedat, i aquest és exactament el respecte que té pel seu públic: no li agrada el que veu, però no et vol fotre la murga perquè tu ho vegis igual que ell. Considera que tots ho hem entès ja fa estona, que tot això és una puta merda, i per tant, es dedica a explicar com això l’afecta a ell. El seu EP ILTZE 1 (Oso Polita, 2025) és un mirall d’això: política, autodestrucció i vulnerabilitat. I un sample de Luis Miguel.
Manel Vidal
Guionista